Vull la piscina

«Una cançó, un crit col·lectiu, una declaració d’intencions. No volem només aigua: volem espais segurs, alegres i per a tothom”.
Campanya d’estiu que reivindica la piscina municipal com un espai de convivència, plaer i drets per a tothom, impulsada per l’Àrea de Joventut i Feminsime de l’ @ajuntamentberga
La proposta posa el focus en la necessitat de garantir espais públics lliures de violències sexistes, racistes, LGTBI-fòbiques o gordofòbiques, des d’una mirada feminista, interseccional i comunitària.

Equipàs:
Conceptualització: @candelacooperativa @arid_soldevila @cooptecniques
Il·lustracions, disseny gràfic, dibuixos animats i rotoscopia: @maria_romerogarcia
Animació i subtitulació: @mariellepaon
Lletra i veu cançó: Arid Soldevila
Instrumental: Dj Kuria

Les piscines, com tants altres espais públics, no són neutrals. S’hi projecten rols de gènere, normes estètiques, prejudicis culturals i dinàmiques de control social que poden esdevenir excloents, o directament violentes. I això es fa especialment evident en els cossos que no compleixen amb la norma, en les formes de ser i d’expressar-se que desafien el que s’espera, i en les persones que, pel seu origen, color de pell o manera de vestir, trenquen l’imaginari dominant.

Quan diem que volem una piscina lliure de violències, estem parlant de situacions molt concretes: comentaris sexistes o racistes, mirades de menyspreu, burles, exigències estètiques, control sobre què és o no “adequat”, o agressions més explícites. Però també parlem de silencis: del silenci còmplice, de la no intervenció, del “millor no ficar-s’hi”.
La mirada feminista ens convida a passar d’aquest silenci a una actitud activa: identificar aquestes violències, visibilitzar-les, i crear alternatives que transformin l’espai. Perquè el que està en joc no és només el benestar de qui les pateix, sinó el tipus de convivència que volem construir al poble.